ATAC I ARTICULACIÓ EN LA FLAUTA RENAIXENTISTA
'LA
FONTEGARA' (1535)
Romà
Escalas i Llimona. Traducció i estudi
Abril de 1994
La 'Opera
intitulata Fontegara' de Silvestro Ganassi, editada a Venècia el 1535, ensenya,
com diu la continuació del títol 'a sonar la flauta (de bec) amb la tècnica
complerta pròpia de l'instrument fins arrivar a les disminucions, part que serà
també útil a qualsevol altre instrument de vent o de corda i fins i tot per als
cantants'.
Silvestro Ganassi,
va neixer al Fontego (Itàlia) i morí a Venècia al segle XVI i arrivà a ésser un
dels instrumentistes mes reconeguts del seu temps. Músic de la cort del Duc de
Venècia, va escriure, publicar i imprimir dos dels primers métodes d'instrument
coneguts, 'La Fontegara' (1535) i 'La Regola Rubertina' (1542). Al primer per
al 'Flauto' (Flauta de bec) hi trobem instruccions detallades sobre digitació i
articulació, seguides de 150 pàgines d'exemples sobre disminucions de passatges
usuals. La 'Regola Rubertina' tracta sobre la viola d'arc, com a instrument
solista i de conjunt.
'La Fontegara' ha
estat reeditada actualment en facsímil i en una traducció alemanya, no sempre
de fiar, per R. Lienau a Berlin el 1956. Una de les parts
més útils i interessants del tractat de S. Ganassi es troba als capítols 5,6,7
i 8, corresponents al 'modi che insegna la lingua' i la 'declaratione di varie
sorte di lingua', és a dir a on tracta sobre l'atac dels sons i les
articulacions que s'en deriven.
A continuació us
oferim una traducció d'aquests capítols, amb alguns comentaris que contribuiran
a entendre'n el sentit més exacte, amb el desitg de que us pugui ser de la
major utilitat per al coneixement i l'interpretació de la música de Flauta dels
segles XVI i XVII i al mateix temps ens procuri un ventall de possibilitats
expressives que ens permetin eixamplar i aprofondir en un dels camps expressius
més importants de l'instrument, l'articulació.
Cap. 5. Part que
ensenya l'atac amb la llengua. Demostració de les diverses formes d'atac.
Fíxa't amb que el moviment de la llengua produeix diferent tipus d'atac segons les síl.labes que es pronunciín. A l'atac anomenat 'Original ' hi trobem han tres modes o moviments principals de la llengua :
1. El primer combina
aquestes dues síl.labes: 'te che, te che, te
che'[1].
2. El segon: 'te re, te re, te re, te'.
3. El tercer: 'le re, le
re, le re, le'.
Has de saber que
aquests 'moviments originals' contenen en ells els extrems i el punt mig [2]. El
primer moviment combina sílabes que causen un efecte 'crudo', dur i àspre. El
tercer produeix un efecte 'dolce' , planer i agradable i el segon un efecte
intermedi, moderat. Observa que aquest contè due sílabes, la primera pertany al
primer moviment i la segona al tercer, per aquesta raó combina el temperament
d'ambdós extrems, la duresa i la tendresa.
Cap. 6. Dels atacs
derivats de les formes 'originals'.
- Amb aquestes
noves articulacions es formen combinacioons complertes i incomplertes. La forma
complerta estarà composada de dues sílabes, com als 'modes originals': Primer
de la meitat d'una síl.laba o lletra, articulada amb gran rapidesa:
'ttttt' o 'ddddd'
i després d'una de
les síl.labes:
'de de ge che' o 'da de
di do du'
'ta te ti to tu' o 'cha
che chi cho chu'
Podent-se combinar amb qualsevol vocal.
- També existeix
una [altra] forma d'anomenar l'articulació que en diuen 'lingua dretta'
(llengua recta) i una altra anomenada 'lingua riversa' (llengua girada). La
recta és la que pronuncia les síl.labes de la manera més sembalant al la
primera forma de les originals (te che). La 'riversa' la que menys les
pronuncia, com a la tercera original (le re) , la qual en realitat al augmentar
la velocitat arriba a perdre l'atac, anomenant-se per aquesta rao 'riversa'.
[ A continuació
segueixen els capítols dedicats a la pràctica i l'estudi de les diferentes
articulacions]
Cap.7. Manera de practicar els diferents atacs produits amb
les 'formes
originals'.
- Observa com
procedeixo, a partir de les lletres vocals, a fi de que puguis investigar per a
quina síl.laba o lletra la natura t'ha dotat de major rapidesa de pronunciació.
Ho farem en aquest ordre, primer els 'moviments originals' i despres, un a un,
desenvoluparé els diferents atacs derivats:
1. Teche teche teche
teche teche
Tacha teche
tichi tocho tuchu
Dacha deche
dichi docho duchu
2. Tere tere tere tere tere
Tara tere
tiri toro turu
dara dare dari daro daru
chara chare
chari charo charu
3. Lere lere lere lere lere
Lara lere
liri loro luru
Hi ha altres atacs
que no descriuré, que es produirien segons amb la naturalesa de cadascú amb el
tercer 'moviment original', produint-se solsament l'atac de mitja síl.laba ,
com hem vist abans.
- Si vols practicar
en alguna de les formes d'atac descrites convindrà seguir aquest mètode:
Assaja algunes
sílabes del primer 'mode original' i practíca-les amb frequència per a adquirir
velocitat.
Amb les del segon
'mode original' practicaràs igualmet però amb més velocitat, com si
articulessis una síl.laba de tres lletres:
tar ter tir
tor tur
dar der dir
dor dur
char cher
chir chor chur
ghar gher
ghir ghor ghur[3]
Amb les del tercer
'mode original' ho feràs de la manera següent:
lar ler lir
lor lur
Cap. 8. Definició
de l'atac de punta i de gola i de la manera de bufar amb més
comoditat per a l'articulació.
Observa que tots
els atacs que es fan amb la 'Lingua dritta' s'anomenen [també] 'lingua di
testa' (atac de punta) perque l'aire s'intercepta sota del paladar i prop de
les dents .
La 'lingua riversa'
serà 'lingua di gorza' (atac de gola) ja que l'aire queda interceptat a la
gola.
Existeix una altra
articulació en la qual no es pronuncia cap síl.laba, es produeix movent la
llengua d'un llavi a l'altre i com que s'intercepta l'aire entre els llavis
s'anomena 'lingua di testa'.
